ALQUIMISTES DE LA ROCA

Després de l'última escalada feta a les Agudes amb el Marcos li comento la possibilitat d'obrir una nova via entre la via "El Vol de l'Home Ocell" i la "Tapia-Jover". De seguida s'il·lusiona amb la idea i decidim anar-hi. Vaig fer una mica d'anàlisi de per on van les tres vies que hi ha en aquest pany de la paret per tenir clar per on volem passar. El dijous 15 de juny anem i  accedim a la base de la paret per on volem pujar i sorpresa! Hi ha un buril molt rovellat a peu de paret...  Després de mirar amunt una estona veiem una xapa amb una anella i no es veu res més. Sembla ser un vell intent d'obertura, així que decidim pujar. La xapa amb anella és un spit molt rovellat, situat a l'entrada d'una placa tècnica. Des d'aquí no es veuen indicis de res més. Pugem per la placa en tendència a l'esquerra i, un cop estem a sota dels sostres, situats a l'esperó que forma la placa amb el diedre de l'esquerra veiem un antic ràpel

Vaig estar buscant per internet la ressenya de la via "Terra incògnita" abans d'anar-hi dimecres a la tarda i per casualitat vaig retrobar-me amb el meu propi blog (última entrada del 2008...). Entre això i que, com sempre que llegeixes informació d'una via per internet, cadascú diu la seva, tal com l'ha viscut, etc., he decidit opinar per aportar el que vam viure nosaltres. Aprofito per fer comentaris també de la via "Tapia-Jover" que vam repetir durant el confinament.  Aquest dimecres passat donaven núvols i pluja, encara que en principi poca quantitat de precipitació. Tot i la mala previsió vam pujar, frontals inclosos, ja que sortíem de Palautordera a les 16:15 h i per la informació que havia vist en algun blog marcaven una aproximació de 35-45 min, unes 4h30 a la via i 1 h-1h30 de baixada.  Nosaltres vam trigar 30 minuts del cotxe al peu de via, conec la pujada perquè he fet les altres vies del massís, però si és el primer cop que s'hi puja po

Ahir vem escalar la Cerdà-Pokorski a la Roca de l'Ordiguer. Cordada de tres amb décades de diferència a l'edat dels components. I el títol del post? Doncs, perquè tant el Joan Jorro com jo feia molt temps que no trepavem però vam donar el callo, tirant del grau residual vem fer-li el rotpunk a la via tot i les condicions molles de les fisures i la pluja a l'últim llarg. Ole los viejos rokeros!!! Ambient alpí, pateo, viote i tempesta per acabar una jornada llarga. Per cert vem trobar casquets d'espits a la via. Felicitats a qui va treure les xapes! Els primers ascensionistes no en van posar, per tant, la cosa està clara! Destacar el segon llarg, el tercer i el penúltim (50 mts de fisura). Aqui us deixo unes fotos de la jornada: Vista des de Prat de Cadí: En Joan i en Pau al primer llarg: En Joan al magnífic segon llarg: El menda al penúltim llarg:

Per a molts l’escalada és un esport més dintre del gran ventall que ens ofereix el mercat, per altres és una manera de viure. Quantes vegades hem sentit això?, d’un esport, d’una activitat determinada ... El surf és una manera de viure, les motos són una manera de viure, ... Què ens ho fa dir d’una activitat? Entenc que és una manera de viure quan l’activitat es converteix en una eina per al creixement personal. O sigui que t’aporta una sèrie de sensacions, emocions, pensaments, i tot allò que poden copsar els teus sentits que fan que sentis, t’emocionis, pensis i en definitiva evolucionis com a persona. Dintre de l’escalada hi trobem diferents disciplines d’entre les quals sí que n’hi ha que les podem considerar més esportives i d’altres més d’aventura. El que està clar és que en totes la component mental es força important. Algú va dir un dia que l’escalada és un combat. Em va agradar la frase, és del tot encertada. Quan reflexiones sobre un combat, en com seria un comb

Com que ara no tinc gaire temps per escalar em dedico a recordar ... ;-) A finals del 2005 obriem un parell de vies en aquesta magnífica paret i repetiem la "Ni contigo ni sin ti". Em sembla que les que vem obrir encara no tenen repetició i, la veritat, valen molt la pena. Bé, aquí us deixo les ressenyes i alguna foto perquè veieu la bona roca que s'hi gasta. La Paret en qüestió: El Miquel obrint el segon llarg de "Sant Honorat". El Miquel netejant el penúltim llarg de "El síndrome del Cromanyó". RESSENYES: Accés a la paret