ALQUIMISTES DE LA ROCA

Ahir vem escalar la Cerdà-Pokorski a la Roca de l'Ordiguer. Cordada de tres amb décades de diferència a l'edat dels components. I el títol del post? Doncs, perquè tant el Joan Jorro com jo feia molt temps que no trepavem però vam donar el callo, tirant del grau residual vem fer-li el rotpunk a la via tot i les condicions molles de les fisures i la pluja a l'últim llarg. Ole los viejos rokeros!!! Ambient alpí, pateo, viote i tempesta per acabar una jornada llarga. Per cert vem trobar casquets d'espits a la via. Felicitats a qui va treure les xapes! Els primers ascensionistes no en van posar, per tant, la cosa està clara! Destacar el segon llarg, el tercer i el penúltim (50 mts de fisura). Aqui us deixo unes fotos de la jornada: Vista des de Prat de Cadí: En Joan i en Pau al primer llarg: En Joan al magnífic segon llarg: El menda al penúltim llarg:

Després de mesos sense tocar roca ni plafó he sortit a escalar. Dos dies intensos on la ment, una vegada més, li ha guanyat la partida a la meva manca de forma física. Just al tornar he rebut un correu d'un amic on em recomenava que em llegis un blog d'un amic seu. T'agradarà el que diu Ignasi, em deia. Ho va clavar. L'article que va escriure aquest amic seu reflecteix la meva situació actual i les meves sensacions vers la escalada: Lo Nuevo en lo Viejo