Al Pallars hi ha un poble on hi ha una bruixa, una bruixa i una agulla.
El primer cop que vaig estar-hi, ara farà aproximadament un any, va ser per un amic que hi té una casa, de la seva família, Cal Mestre, originaris del Pallars. Vam anar a passar un cap de setmana per fer una excursió a la zona. Pujant per la carretera, des de la Pobla de Segur, hi ha un moment en què es va produir la primera visió de l'agulla, esvelta i cridanera...
Automàticament es va generar el desig, es va colar dins el meu cap.
L'endemà vam fer l'excursió, que passa per Sant Salvador, una ermita que hi ha en un cim proper, i vam passar prop de l'agulla. Aquest cop vaig poder veure altres perfils, i altres formes, encara més, vam passar per la cinglera on antigament devia estar adossada i es podia veure el seu cim.
L'impuls ja estava dins meu, de la ment va passar a la paraula i ja vaig verbalitzar que s'havia d'escalar. Temps després vam tornar a estar al Pallars, aquest cop va ser per fer una visita a la bruixa, l'Amor Estadella, una dona de vuitanta-set anys que et llegeix les mans i et tira les cartes del tarot. Tota una experiència conèixer-la, no tan sols pel seu do, sinó també per la seva persona. Una persona originària de Badalona que ho deixa tot, que es compra una caseta en un poble del Pallars, i se'n va allà a viure tota sola, ja diu molt d'ella. La bruixa té molts anys i, té molt clar, claríssim, que en poc temps marxarà. Si voleu gaudir de la seva saviesa ho podeu fer a través dels seus llibres o contactant amb ella, si li demaneu hora, i té algun forat disponible. Aquest cop després de visitar a l'Amor vaig escapar-me a veure l'agulla de prop, per veure com accedir-hi, i valorar la fissura que es veia a la seva cara est. Vaig trobar la forma d'accedir, a través d'una canal que et deixa pràcticament als peus de la fissura. Es veia la roca mediocre, en alguns punts molt dolenta, però factible. Amb aquesta informació vaig marxar del Pallars.
L'últim cop que vaig anar a Pallars va ser per ajudar el meu amic a pujar uns mobles a la casa familiar, va ser l'excusa perfecta per agafar el material necessari per obrir la via. L'endemà de descarregar els mobles vam pujar fins on s'inicia la canal de descens al peu de l'agulla. Vam baixar per la canal i vaig començar a escalar per la fissura que havia vist uns mesos enrere, però era massa arriscat, massa trencat, queien pedres massa grosses.
Vaig desgrimpar des d'on estava i vam anar a veure si hi havia alguna possibilitat per alguna de les altres cares de l'agulla. Sí que vam trobar un accés amb roca acceptable en el collet que formen la cara est i la cara nord, però tan bon punt ens vam apropar vaig veure un parabolt!!!. Algú havia tingut el mateix desig que jo i s'havia avançat. En aquell moment em vaig penedir de no haver fet la volta a l'agulla mesos enrere, per tal de contemplar altres accessos a banda de la fissura de la cara est. La vaig veure tan òbvia que no vaig permetre altres possibilitats, error! Hauria vist que ja estava oberta, m'hagués desil·lusionat en aquell moment, però no hagués generat expectatives. Ara la clatellada va ser més dura de pair perquè, tot i ser una agulla de 30 metres, on dubto que hi pugi ningú a escalar, ja estava dins el meu cap. Vam deixar el material i vam escalar la via oberta. El traçat és el que hagués seguit qualsevol escalador que hi volgués pujar, seguint la línia més feble de la paret. Una via estètica, de quart grau, que ascendeix a una agulla estètica en un lloc preciós. No he trobat informació de la via.
En el meu imaginari, a l'agulla la volia batejar com l'agulla de Cal Mestre, en honor a la família del meu amic, i a la via m'hagués fet il·lusió posar-li el nom de la via de l'Amor, en honor a l'Amor Estadella, la bruixa del Pallars.
Comentaris