ALQUIMISTES DE LA ROCA

Cada cop més estem veient com l'escalada s'està convertint en un engranatge més dins la roda de consum en la que tots plegats estem abocats i de la que tant costa restar al marge. És evident que la irrupció de les xarxes socials han acabat de rematar la feina i ens trobem amb realitats ben curioses, totes vàlides, evidentment, però que personalment em provoquen certes reflexions. Per una banda, les xarxes socials inflant egos d'uns i altres i fomentant directament o indirectament una competitivitat que a vegades pot ser la causa de la consecució d'uns objectius esportius inimaginables uns anys enrere. O simplement popularitzant l'escalada i els magnífics llocs on practicar-la de tal forma que ara et trobes gent a tot arreu on anys enrere pràcticament estaves sol. Per altra banda, el creixement exponencial de les sales indoor han posat a l'abast de qualsevol persona la possibilitat de lligar-se a una corda i enfilar-se de forma segura, trobant-nos amb persones qu...

Tot i volar divendres 10/05/2024 des del Turó de l'Home, el malestar per no haver pogut marxar el cap de setmana a escalar encara em neguitejava, així que aquest diumenge 12, durant el matí m'ha començat a rondar pel cap pujar a fer la via de les Agudes que em falta, la Itzi.  Després de dinar he agafat una corda de 9 mm, 4 cintes express, 1 reunió, 4 tòtems, arnés, peus de gat, casc i he tirat amunt.  A les 16 h he deixat el cotxe al pàrquing i he començat a pujar cap al peu de via. He aprofitat per anar posant més pedres a les fites mentre m'anava mentalitzant a pujar en solo per la via.  En uns 40 minuts he trobat el peu de via, que més o menys ja sabia on queia.  M'he posat l'arnés i he preparat el material per si en qualsevol moment no ho veia clar i decidia treure la corda i assegurar-me. He començat a escalar amb el record del cop que vaig fer en solitari, fa molts anys, la via "El vol de l'home ocell" i, a l'últim llarg vaig plegar la corda...

Divendres tarda 10/05/2024, els plans d'escalada pel cap de setmana se'n van en orris... El Montseny es veu net i respira bon rotllo, i em dona per mirar la previsió de vent al Turó de l'Home: Pregunto a un amic a veure si em pot pujar. S'intueix que cap a les 18-19h estarà força bé per enlairar-se. Pugem fins al pàrquing del Turó de l'Home. No fa gaire fred i la brisa és suau, dona bones vibracions. Pujant no les tenia totes perquè a baix, cap primera hora de la tarda estava bufant fort, però en principi amb el pas de les hores havia d'anar afluixant. Última comprovació a l'estació meteorològica automàtica instal·lada al Puig Sesolles (1668 m): A les 17 h encara no s'havia actualitzat, però es veien les dades fins les 13 h i ja s'intuïa que anava de baixada, i es mantenia l'orientació sud/sud-oest del vent.  Comprovació a la web de Hikeandfly.org per assegurar-me que arribaria a Sant Esteve de Palautordera. Introduint un rendiment de la vela de ...

Després que hagin realitzat la 1a repetició a la via i havent parlat amb els repetidors hem cregut necessari posar un parell de claus més per evitar possibles embarcades i reduir l'exposició.  Avui hem anat a fer-la de nou amb el Marcos, aquest cop amb el material just per escalar-la i per posar el parell de claus. Sense el pes extra i sense l'adrenalina de quan obres, hem pogut afinar més els graus. Els autors de la 1a repetició ens confirmen la graduació de 6a+ obligat, ens comenten que la fissura final del 1r llarg podria ser 6a i com que al Marcos inicialment també li va semblar, hem decidit donar-li 6a. I finalment la fissura de 6b del segon llarg, la cotem de 6b+. Per tant, esperant a futures repeticions i opinions de moment la ressenya seria la següent: Per arribar a peu de via s'ha de fer la mateixa aproximació que per anar a escalar les vies "El vol de l'Home Ocell", "Terra incògnita" i "Tàpia-Jover". Per situar-vos on deixar el co...

Després de l'última escalada feta a les Agudes amb el Marcos li comento la possibilitat d'obrir una nova via entre la via "El Vol de l'Home Ocell" i la "Tapia-Jover". De seguida s'il·lusiona amb la idea i decidim anar-hi. Vaig fer una mica d'anàlisi de per on van les tres vies que hi ha en aquest pany de la paret per tenir clar per on volem passar. El dijous 15 de juny anem i  accedim a la base de la paret per on volem pujar i sorpresa! Hi ha un buril molt rovellat a peu de paret...  Després de mirar amunt una estona veiem una xapa amb una anella i no es veu res més. Sembla ser un vell intent d'obertura, així que decidim pujar. La xapa amb anella és un spit molt rovellat, situat a l'entrada d'una placa tècnica. Des d'aquí no es veuen indicis de res més. Pugem per la placa en tendència a l'esquerra i, un cop estem a sota dels sostres, situats a l'esperó que forma la placa amb el diedre de l'esquerra veiem un antic ràpel...

Vaig estar buscant per internet la ressenya de la via "Terra incògnita" abans d'anar-hi dimecres a la tarda i per casualitat vaig retrobar-me amb el meu propi blog (última entrada del 2008...). Entre això i que, com sempre que llegeixes informació d'una via per internet, cadascú diu la seva, tal com l'ha viscut, etc., he decidit opinar per aportar el que vam viure nosaltres. Aprofito per fer comentaris també de la via "Tapia-Jover" que vam repetir durant el confinament.  Aquest dimecres passat donaven núvols i pluja, encara que en principi poca quantitat de precipitació. Tot i la mala previsió vam pujar, frontals inclosos, ja que sortíem de Palautordera a les 16:15 h i per la informació que havia vist en algun blog marcaven una aproximació de 35-45 min, unes 4h30 a la via i 1 h-1h30 de baixada.  Nosaltres vam trigar 30 minuts del cotxe al peu de via, conec la pujada perquè he fet les altres vies del massís, però si és el primer cop que s'hi puja po...