REFLEXIÓ

Una cosa tinc clara: Cada moment viscut, cada experiència, et fa ser diferent d'ahir, però cada escalada encara més i com més extrema més diferent. Vull pensar que cap a millor ...

dijous, 28 d’agost de 2008

"Quien tuvo retuvo"

Ahir vem escalar la Cerdà-Pokorski a la Roca de l'Ordiguer. Cordada de tres amb décades de diferència a l'edat dels components. I el títol del post? Doncs, perquè tant el Joan Jorro com jo feia molt temps que no trepavem però vam donar el callo, tirant del grau residual vem fer-li el rotpunk a la via tot i les condicions molles de les fisures i la pluja a l'últim llarg. Ole los viejos rokeros!!! Ambient alpí, pateo, viote i tempesta per acabar una jornada llarga. Per cert vem trobar casquets d'espits a la via. Felicitats a qui va treure les xapes! Els primers ascensionistes no en van posar, per tant, la cosa està clara!
Destacar el segon llarg, el tercer i el penúltim (50 mts de fisura).

Aqui us deixo unes fotos de la jornada:

Vista des de Prat de Cadí:


En Joan i en Pau al primer llarg:

En Joan al magnífic segon llarg:

El menda al penúltim llarg:

1 comentari:

JAUME ORS ha dit...

uf pedaso de viote !!!! Felicitats i el Pedra i el Cadí son d´aquells llocs que tinc pendent d´anar-hi. Abraçades.

Aquí teniu el "Corto: La piedra filosofal" que va fer el Joan Jorro.

La petita joia

La petita joia
En Pau probant la via ...