ALQUIMISTES DE LA ROCA

Com que ara no tinc gaire temps per escalar em dedico a recordar ... ;-) A finals del 2005 obriem un parell de vies en aquesta magnífica paret i repetiem la "Ni contigo ni sin ti". Em sembla que les que vem obrir encara no tenen repetició i, la veritat, valen molt la pena. Bé, aquí us deixo les ressenyes i alguna foto perquè veieu la bona roca que s'hi gasta. La Paret en qüestió: El Miquel obrint el segon llarg de "Sant Honorat". El Miquel netejant el penúltim llarg de "El síndrome del Cromanyó". RESSENYES: Accés a la paret

Ahir vam pujar amb en Pau a Santa Fe del Montseny a veure si hi havia sort i es podia escalar. Els blocs estaven molls i vem optar per donar un vol a veure si trobavem algun bloc nou. Com era de preveure es va posar a ploure i vem "llepar" de valent. Vem poder ficar-nos a sota d'un bloc confiant que amainaria però no va ser així, va empitjorar. Així que no va quedar més remei que afrontar la mulladeta amb resignació, humor i optimisme (sempre és millor aqui que enmig de la tàpia). El resultat ... en pilotes a la furgoneta rescatant roba que, per sort, sempre n'hi ha a la furgo. Avui el crashpad encara estava xop.

Així d'impressionant era la portada de la revista Desnivel nº48 (375 ptas ...) Volia recuperar la piada al "refu" del Carlos García quan va baixar del seu "Solo" a la Visera. Moments intensos, únics, intemporals, amb connexió directa amb l'energia universal (chi, prana, o digueu-li com volgueu). Estats de no ment ... simplement el moment, el moviment, la sensació, ... cap pensament. Que bé que viuríem si ho poguéssim fer durant tot el dia...

A principis del 2005 en Joan Jorro i jo vam estar inspeccionant una zona a Gualba. Inicialment vem obrir un parell de vies en estil clàssic (per sota i col·locant trastos) Un any més tard i veient que no hi anava ningú vaig decidir posar uns parabolts a la que haviem obert i anomenat: "La petita joia" (6b aprox.) i aprofitant la "R" vaig equipar "La tètrica" (V+). Vaig equipar un esperó força guapo però de difícil accés a peu de via (de moment t'has de despenjar des de dalt). La via es diu "Esperó Martí" (i si no fos per un pas llis surt un 6c+ o 7a guapo). Plànol d'accés: Des de Gualba agafar la pista que porta a Riells fins arribar a Can Prat on aparquem. Des de Can Prat caminar uns 15'-20' fins arribar a una corba molt tancada abans que s'acabi el camí. Des d'aquesta corba surt un camí (inici gens evident) que vam obrir i està fitat i ens durà fins a peu de via. Peu de via dolent. Actualment hi penja una corda estàtica